4 Llavors el Senyor va enviar sobre el mar un vent tan fort i es va aixecar una tempesta tan gran, que semblava que la nau s’havia de partir.
5 Els mariners van agafar por i cada un demanava auxili al seu déu. I, per alleugerir el vaixell, van llançar la càrrega al mar.Mentrestant Jonàs, que havia baixat al fons de la nau, jeia profundament adormit.
6 Se li va acostar el capità i li va dir:– Què fas tu dormint? Aixeca’t i clama al teu déu! Potser es recordarà de nosaltres i no morirem.
7 Els mariners es van dir entre ells:– Veniu, traguem sorts i sabrem qui té la culpa d’aquesta desgràcia.Van treure sorts, i la sort va designar Jonàs.
8 Llavors li digueren:– Així tu ets el culpable! Què t’hi porta, aquí? D’on véns? Quin és el teu país? A quin poble pertanys?
9 Jonàs respongué:– Sóc hebreu i adoro el Senyor, el Déu del cel, que ha fet el mar i la terra.
10 I un cop Jonàs els va haver explicat que fugia de la presència del Senyor, el pànic s’apoderà d’aquells homes, que li digueren:– Com és que has fet això!