10 fins a arribar a Tanis, a Memfis i a tot Egipte fins a la frontera mateixa d’Etiòpia.
11 Però tots els habitants d’aquestes nacions van menystenir el missatge de Nabucodonosor, rei d’Assíria, i ningú no es va unir a la seva expedició. No els feia cap por, el tenien per un qualsevol. Van fer tornar, doncs, els ambaixadors avergonyits i amb les mans buides.
12 Nabucodonosor es va enfurismar terriblement contra tots aquells països i va jurar pel seu tron i pel seu imperi que se’n venjaria: que passaria a tall d’espasa tota la gent dels territoris de Cilícia, de Damasc i de Síria, els moabites, els ammonites i tots els habitants de Judea i d’Egipte fins a arribar a les costes del Mediterrani i del Mar Roig.
13 L’any disset del seu regnat, Nabucodonosor amb el seu exèrcit es va enfrontar al rei Arfaxad i el va vèncer. Li desbaratà tota la infanteria, tota la cavalleria i tots els carros de guerra.
14 Després d’apoderar-se de les seves ciutats va entrar a Ecbàtana, va ocupar-ne les torres i va saquejar els carrers. L’esplendor d’aquella ciutat es convertí en un deshonor.
15 Va capturar Arfaxad a les muntanyes de Ragaú, el va travessar amb els seus dards i el destruí per sempre.
16 Nabucodonosor va tornar a Nínive amb la multitud heterogènia i nombrosíssima dels seus combatents, i s’hi van estar cent vint dies reposant i fent banquets.