1 Els israelites residents a Judea van sentir explicar el tracte que Holofernes, el general en cap de Nabucodonosor, rei d’Assíria, havia donat a les altres nacions i com n’havia saquejat i destruït els temples.
2 Quan van saber que el tenien a prop es van esglaiar moltíssim, tremolant per Jerusalem i pel temple del Senyor, el seu Déu.
3 Tot just acabaven de tornar del captiveri i feia poc que el poble s’havia reagrupat a Judea i havien consagrat els vasos, l’altar i el temple després de la profanació.
4 Van enviar missatgers per tot el territori de Samaria, de Conà, de Bethoron, d’Abel-Maim, de Jericó, de Cobà, d’Esorà i de la vall de Salem.
5 Van ocupar tots els cims de les muntanyes més altes i van fortificar les poblacions que s’hi aixecaven. Com que acabaven de segar els camps, van emmagatzemar queviures en preparació de la guerra.
6 Per aquell temps, el gran sacerdot que hi havia a Jerusalem era Joaquim. Joaquim va escriure als habitants de Betúlia i de Betomastaim, ciutat situada davant d’Esdrelon, enfront de la plana que hi ha prop de Dotan,
7 amb l’ordre d’ocupar els accessos de la muntanya per on s’entra a Judea. El pas és tan estret que només s’hi pot passar de dos en dos; per això allí era fàcil de barrar el pas a l’enemic.
8 Els israelites van complir les ordres del gran sacerdot Joaquim i del consell dels ancians del poble d’Israel, que es reunien a Jerusalem.
9 Tots els homes d’Israel van clamar a Déu amb gran insistència i van iniciar un dejuni molt rigorós.
10 Tots es posaren roba de sac: homes, dones, infants, bestiar, estrangers residents, jornalers i esclaus.
11 Tots els israelites que vivien a Jerusalem, homes, dones i criatures, es prosternaven amb el front a terra davant el santuari, amb el cap cobert de cendra, i descobrien la roba de sac davant el Senyor.
12 Fins i tot l’altar fou revestit de sac. I amb tota insistència clamaven plegats al Déu d’Israel, demanant-li que els estrangers no se’ls emportessin els fills, no els raptessin les dones, no els destruïssin les ciutats que ell els havia donat en possessió, i que els estrangers no profanessin els llocs sants ni els escarnissin amb sarcasme.
13 El Senyor va escoltar aquell clam i es va fer càrrec d’aquella tribulació. Mentrestant el poble continuava el dejuni dies i més dies, en tot Judea i a Jerusalem mateix, davant el santuari del Senyor totpoderós.
14 El gran sacerdot Joaquim, tots els sacerdots que oficien davant el Senyor i els ajudants del culte portaven roba de sac i oferien així al Senyor l’holocaust perpetu, els sacrificis en compliment d’un vot i els sacrificis voluntaris del poble.
15 Duien cobertes de cendra les cintes que els cenyien els cabells i clamaven al Senyor amb totes les forces perquè es dignés intervenir a favor de tot el casal d’Israel.