7 Nabucodonosor, rei d’Assíria, havia enviat ambaixadors arreu: a Pèrsia i a les nacions d’occident, a Cilícia, a Damasc, al Líban i a l’Antilíban i a tots els habitants del litoral;
8 a la gent del Carmel i de Galaad, a l’Alta Galilea i a la gran plana d’Esdrelon;
9 a les ciutats de Samaria i de l’oest del Jordà fins a Jerusalem, Batané, Quelús i Cadeix; al torrent d’Egipte, a Dafne i a Ramsès, a tot el país de Goixen
10 fins a arribar a Tanis, a Memfis i a tot Egipte fins a la frontera mateixa d’Etiòpia.
11 Però tots els habitants d’aquestes nacions van menystenir el missatge de Nabucodonosor, rei d’Assíria, i ningú no es va unir a la seva expedició. No els feia cap por, el tenien per un qualsevol. Van fer tornar, doncs, els ambaixadors avergonyits i amb les mans buides.
12 Nabucodonosor es va enfurismar terriblement contra tots aquells països i va jurar pel seu tron i pel seu imperi que se’n venjaria: que passaria a tall d’espasa tota la gent dels territoris de Cilícia, de Damasc i de Síria, els moabites, els ammonites i tots els habitants de Judea i d’Egipte fins a arribar a les costes del Mediterrani i del Mar Roig.
13 L’any disset del seu regnat, Nabucodonosor amb el seu exèrcit es va enfrontar al rei Arfaxad i el va vèncer. Li desbaratà tota la infanteria, tota la cavalleria i tots els carros de guerra.