11 Per això mateix, ara et dic, senyor meu, que tu no cauràs en el fracàs o en la impotència. Aviat la mort caurà sobre aquell poble, perquè el pecat els té atrapats, aquell pecat que provoca la indignació del seu Déu sempre que el cometen.
12 Com que els manquen queviures i l’aigua escasseja, han decidit immolar tot el seu bestiar i consumir tots aquells aliments que Déu els prohibeix en la seva Llei.
13 Han decidit també consumir les primícies del blat i el delme de l’oli i del vi, aliments consagrats que la gent del poble no té dret ni a tocar, perquè són reservats als sacerdots que oficien davant el nostre Déu a Jerusalem.
14 Els habitants de Betúlia, sabent que els de Jerusalem ja no observen aquestes lleis, hi han enviat uns representants per obtenir del consell dels ancians la dispensa per a no observar-les tampoc ells.
15 I ben segur que el mateix dia que els arribi la dispensa i en facin ús, Déu els posarà a les teves mans i els destruiràs.
16 Per això quan jo, la teva esclava, ho he sabut, he fugit d’enmig d’ells. Déu m’ha enviat a realitzar amb tu unes gestes que ompliran d’estupor arreu de la terra tots els qui en sentin parlar.
17 Perquè jo, la teva esclava, sóc una dona piadosa que dono culte nit i dia al Déu del cel. Ara, senyor meu, em quedaré al teu costat, però cada nit sortiré cap al torrent per pregar a Déu. Ell em dirà quan els de Betúlia hauran comès aquests pecats.