2 I si el teu poble que viu en aquestes muntanyes no m’hagués menyspreat, jo no hauria aixecat la llança contra ells. Ells mateixos s’ho han buscat.
3 Però digues-me: per què t’has escapat de l’enemic i et passes a nosaltres? Sàpigues que això et salvarà! Estigues tranquil·la. Continuaràs amb vida aquesta nit i per sempre.
4 Ningú no et farà cap mal. Tothom et tractarà bé, com són tractats els súbdits del meu senyor, el rei Nabucodonosor.
5 Judit va respondre:– Acull les paraules de la teva esclava; permet que la teva serventa parli a la teva presència. No diré al meu senyor res de fals aquesta nit.
6 Si segueixes els consells de la teva serventa, Déu durà a bon terme el que vol fer mitjançant la teva persona; els teus plans, senyor meu, no fracassaran.
7 T’ho juro per la vida i per l’imperi de Nabucodonosor, rei de tota la terra, que t’ha enviat perquè tothom estigui al seu lloc; així, gràcies a tu, no solament el serviran els homes, sinó que fins i tot els animals feréstecs, el bestiar i els ocells del cel viuran, en virtut del teu poder, a les ordres de Nabucodonosor i de tots els qui l’envolten.
8 ¿Qui no ha sentit parlar de la teva competència i de la teva habilitat? Arreu de la terra s’ha estès la fama que tu ets l’únic de tot l’imperi realment bo, capacitat pels teus coneixements i admirat per les teves batalles.