17 La sorpresa del poble era molt gran. I tots alhora es van prosternar per adorar Déu dient:– Ets beneït, Déu nostre, que avui has anorreat els enemics del teu poble!
18 Ozies digué a Judit:– El Déu altíssim t’ha beneït, oh filla, més que a totes les dones de la terra. Sigui beneït el Senyor Déu, creador del cel i de la terra. Ell t’ha guiat fins a decapitar el cabdill dels nostres enemics.
19 Els homes no oblidaran mai com has sabut mantenir l’esperança, i recordaran per sempre més aquesta obra del poder de Déu.
20 Que Déu t’enalteixi eternament i t’ompli de béns, a tu que has arriscat la vida moguda per la humiliació que amenaçava el teu poble. Ens has preservat de la ruïna, obrant rectament davant el nostre Déu.I tot el poble va exclamar:– Així sigui, així sigui!