5 Ara és el moment de socórrer la teva heretat i de fer complir el meu propòsit de destruir els enemics que s’han alçat contra nosaltres.»
6 Judit es va acostar a la columna de la capçalera del llit i en va despenjar el sabre;
7 atansant-se, agafà Holofernes pels cabells i digué: «Senyor, Déu d’Israel, fes-me forta en aquest moment.»
8 Amb tota la força, li va donar dos cops al coll i li tallà el cap en rodó.
9 Després va fer rodolar el cos fora del llit i arrencà la mosquitera que penjava de les columnes. Va sortir al cap d’un moment i va donar a la seva serventa el cap d’Holofernes
10 perquè el fiqués dintre el sarró de les provisions. Van sortir totes dues, com tenien costum, per anar a la pregària. Van travessar el campament, van vorejar el torrent i pujaren muntanya amunt fins a les portes de Betúlia.
11 Judit, de lluny estant, va cridar als guardes de les portes:– Obriu! Obriu de pressa la porta! Déu, el nostre Déu, és amb nosaltres! Avui ha mostrat un cop més la seva força a favor d’Israel, el seu poder contra els enemics.