9 Després va fer rodolar el cos fora del llit i arrencà la mosquitera que penjava de les columnes. Va sortir al cap d’un moment i va donar a la seva serventa el cap d’Holofernes
10 perquè el fiqués dintre el sarró de les provisions. Van sortir totes dues, com tenien costum, per anar a la pregària. Van travessar el campament, van vorejar el torrent i pujaren muntanya amunt fins a les portes de Betúlia.
11 Judit, de lluny estant, va cridar als guardes de les portes:– Obriu! Obriu de pressa la porta! Déu, el nostre Déu, és amb nosaltres! Avui ha mostrat un cop més la seva força a favor d’Israel, el seu poder contra els enemics.
12 Tan bon punt van sentir la veu de Judit, els homes de la ciutat baixaren de pressa a la porta i van cridar els ancians.
13 Tots hi van córrer, grans i petits. Els semblava increïble que Judit hagués tornat. Van obrir la porta, les van saludar i encengueren una foguera per fer llum. Tothom les envoltava.
14 Judit va dir amb veu forta:– Lloeu Déu, lloeu-lo! Lloeu Déu, que no ha refusat el seu amor al poble d’Israel. Aquesta nit s’ha valgut de la meva mà per a abatre els nostres enemics.
15 Llavors va treure del sarró el cap d’Holofernes i el va ensenyar, tot dient:– Mireu! És el cap d’Holofernes, el general en cap de l’exèrcit assiri. Mireu la mosquitera sota la qual dormia les seves borratxeres. El Senyor s’ha valgut d’una dona per a fer-lo morir.