5 Tan bon punt ho van saber, tots els israelites es precipitaren contra ells com un sol home, i els van anar derrotant fins a Cobà. Igualment hi van acudir els de Jerusalem i els de totes les muntanyes de Judea, quan els van comunicar el que havia passat en el campament enemic. També els de Galaad i els galileus van atacar l’enemic pels flancs i li van causar grans pèrdues, fins que arribaren a Damasc i la seva rodalia.
6 La resta dels habitants de Betúlia es van llançar sobre el campament assiri, el saquejaren i se n’endugueren un botí incalculable.
7 Tornant de perseguir els enemics, els altres israelites es van apoderar del que quedava. La gent dels poblets i de les masies de la muntanya i de la plana també van recollir un botí abundant, perquè n’hi havia grans quantitats.
8 El gran sacerdot Joaquim i el consell dels ancians israelites, que vivien a Jerusalem, van venir per contemplar els grans beneficis que el Senyor havia concedit a Israel. Volien veure també Judit i saludar-la.
9 Tan bon punt entraren a casa seva, la van beneir tots alhora, dient:– Tu ets la glòria de Jerusalem, l’orgull d’Israel, l’honor del nostre poble!
10 Has fet aquesta gesta amb les teves pròpies mans. Has fet el bé a Israel, i Déu mateix es complau en la teva obra. Que el Senyor totpoderós et beneeixi per tots els segles!I tot el poble va respondre:– Així sigui!
11 El poble va passar trenta dies saquejant el campament. A Judit li van donar la tenda d’Holofernes amb tota la vaixella de plata, els llits, els atuells i tot el parament. Ella ho va recollir tot i en carregà una part sobre la seva mula. Després va enganxar els carros i va amuntegar-hi la resta.