7 Tornant de perseguir els enemics, els altres israelites es van apoderar del que quedava. La gent dels poblets i de les masies de la muntanya i de la plana també van recollir un botí abundant, perquè n’hi havia grans quantitats.
8 El gran sacerdot Joaquim i el consell dels ancians israelites, que vivien a Jerusalem, van venir per contemplar els grans beneficis que el Senyor havia concedit a Israel. Volien veure també Judit i saludar-la.
9 Tan bon punt entraren a casa seva, la van beneir tots alhora, dient:– Tu ets la glòria de Jerusalem, l’orgull d’Israel, l’honor del nostre poble!
10 Has fet aquesta gesta amb les teves pròpies mans. Has fet el bé a Israel, i Déu mateix es complau en la teva obra. Que el Senyor totpoderós et beneeixi per tots els segles!I tot el poble va respondre:– Així sigui!
11 El poble va passar trenta dies saquejant el campament. A Judit li van donar la tenda d’Holofernes amb tota la vaixella de plata, els llits, els atuells i tot el parament. Ella ho va recollir tot i en carregà una part sobre la seva mula. Després va enganxar els carros i va amuntegar-hi la resta.
12 Les dones d’Israel acudien totes a veure Judit, la felicitaven i algunes li dedicaven una dansa. Ella duia rams d’heura a les mans i els repartia a les dones que l’acompanyaven.
13 Judit i les seves companyes es van coronar amb branquillons d’olivera. I ella anava al davant del poble dirigint la dansa de les dones. Tots els homes d’Israel, armats i portant corones, l’acompanyaven cantant himnes.