20 Durant tres mesos, el poble va celebrar la victòria davant el lloc sant de Jerusalem, i Judit es quedà amb ells.
21 Passats aquells dies, cadascú va tornar a casa seva. També Judit se’n tornà a Betúlia i continuà al capdavant del seu patrimoni. I mentre visqué va ser cèlebre per tot el país.
22 Va tenir molts pretendents, però ella no es va tornar a casar després que Manassès, el seu marit, morís per reunir-se amb els difunts del seu poble.
23 Judit va arribar a una edat molt avançada. Anà envellint a la casa del seu marit fins a l’edat de cent cinc anys. Va concedir la llibertat a la seva criada de confiança, va morir a Betúlia i fou enterrada en el sepulcre del seu marit Manassès.
24 El poble d’Israel va fer set dies de dol per ella. Abans de morir, Judit havia distribuït els seus béns entre els parents més pròxims del seu marit Manassès i els parents de la seva pròpia família.
25 En vida de Judit i molt temps després de la seva mort, ningú no va inquietar els israelites.