2 Quan van saber que el tenien a prop es van esglaiar moltíssim, tremolant per Jerusalem i pel temple del Senyor, el seu Déu.
3 Tot just acabaven de tornar del captiveri i feia poc que el poble s’havia reagrupat a Judea i havien consagrat els vasos, l’altar i el temple després de la profanació.
4 Van enviar missatgers per tot el territori de Samaria, de Conà, de Bethoron, d’Abel-Maim, de Jericó, de Cobà, d’Esorà i de la vall de Salem.
5 Van ocupar tots els cims de les muntanyes més altes i van fortificar les poblacions que s’hi aixecaven. Com que acabaven de segar els camps, van emmagatzemar queviures en preparació de la guerra.
6 Per aquell temps, el gran sacerdot que hi havia a Jerusalem era Joaquim. Joaquim va escriure als habitants de Betúlia i de Betomastaim, ciutat situada davant d’Esdrelon, enfront de la plana que hi ha prop de Dotan,
7 amb l’ordre d’ocupar els accessos de la muntanya per on s’entra a Judea. El pas és tan estret que només s’hi pot passar de dos en dos; per això allí era fàcil de barrar el pas a l’enemic.
8 Els israelites van complir les ordres del gran sacerdot Joaquim i del consell dels ancians del poble d’Israel, que es reunien a Jerusalem.