17 Mentre no pecaven contra el seu Déu els acompanyava la prosperitat, ja que viu amb ells un Déu que detesta la injustícia.
18 Però quan abandonaven el camí que el seu Déu els havia assenyalat, sofrien grans desfetes en moltes guerres. Finalment van ser deportats a un país estranger. El temple del seu Déu va quedar arrasat i totes les seves ciutats foren ocupades pels enemics.
19 Però ara que s’han convertit al seu Déu, han tornat dels països de la dispersió on vivien escampats. Han pres possessió de Jerusalem, on hi ha el seu santuari, i s’han establert a la regió muntanyosa que havia quedat deshabitada.
20 »Doncs bé, senyor meu, esbrinem si aquest poble ha pecat contra el seu Déu, ni que sigui involuntàriament; assegurem-nos si han ensopegat i, si és així, pugem-hi, que els vencerem.
21 Però si aquest poble no ha desobeït la Llei del seu Déu, t’aconsello, senyor meu, que passis de llarg. El seu Senyor el defensaria, el seu Déu el cobriria amb el seu escut i tota la terra es burlaria de nosaltres.
22 Quan Aquior hagué acabat el seu parlament, es va aixecar la protesta de tota la gent que hi havia al voltant de la tenda. Els oficials superiors d’Holofernes i tots els habitants de la regió del litoral i de Moab demanaven a Holofernes de linxar Aquior.
23 Deien:– No ens fan cap por els israelites. Són un poble que no té força ni poder per a oposar cap resistència.