1 Quan va cessar l’aldarull dels qui envoltaven el lloc del consell, Holofernes, general en cap de l’exèrcit assiri, va dir a Aquior davant totes les tropes estrangeres i davant tots els moabites:
2 – Qui ets tu, Aquior, amb els mercenaris a sou d’Efraïm, per a donar-te-les de profeta com fas avui? ¿Ens dius que no ataquem els israelites, perquè seran protegits pel seu Déu? Però quin déu hi ha, fora de Nabucodonosor? Ell enviarà el seu exèrcit poderós i els esborrarà de la faç de la terra. El seu Déu no els en podrà pas alliberar!
3 Nosaltres, servents de Nabucodonosor, els destrossarem d’un sol cop. No resistiran l’empenta dels nostres cavalls:
4 els inundarem de cavalleria! Les seves muntanyes s’embriagaran de sang i les seves planes es cobriran de cadàvers. No resistiran a peu dret davant nostre. El seu extermini serà total. Ho afirma el rei Nabucodonosor, el senyor de tota la terra. Ell ho ha dit, i les seves paraules es compliran.
5 I tu, Aquior, mercenari ammonita, que avui has parlat amb traïdoria, sàpigues que, des d’ara, ja no em tornaràs a veure, fins que m’hauré venjat d’aquesta gent escapada d’Egipte.
6 Llavors, quan tornaré, els meus soldats, aquest poble que em serveix, et traspassaran el costat amb el ferro de les seves armes i tu cauràs ferit de mort.
7 Ara els meus homes et duran a les muntanyes i et deixaran en alguna de les ciutats que hi ha en aquells costers;