2 Manassès, el seu marit, era de la mateixa tribu i família, però havia mort durant la sega de l’ordi:
3 quan vigilava els qui lligaven les garbes a la plana, va agafar una insolació i s’hagué de posar al llit. Va morir a Betúlia, la seva ciutat, i fou sepultat amb els seus avantpassats al camp entre Dotan i Balamon.
4 Ja feia tres anys i quatre mesos que Judit era viuda. Vivia a casa seva,
5 en una cabana que s’havia fet al terrat. Sempre duia la roba de sac sota els seus vestits de viuda.
6 D’ençà que havia perdut el marit, dejunava cada dia, llevat dels dissabtes i les festes de la lluna nova amb les seves vigílies i de les altres festes i celebracions d’Israel.
7 Era bellíssima i tenia una figura molt bonica. El seu marit Manassès li havia deixat or i plata, criats i criades, bestiar i camps, i ella en tenia cura.
8 Ningú no en podia dir res de mal, perquè era una dona que reverenciava Déu de tot cor.