4 Vas abandonar les seves dones al pillatge, les seves filles, al captiveri, i tots els seus béns foren repartits com a botí entre els teus fills estimats. Ells, encesos de zel per tu i sentint fàstic de la infàmia que havia tacat la seva sang, havien demanat el teu auxili.»Senyor, Déu meu, escolta també aquesta viuda!
5 Tu fas les coses d’abans, les d’avui i les que vindran després. Tu decideixes el present i el futur, i tot es compleix com ho tenies pensat.
6 Els teus determinis es presenten davant teu i diuen: “Aquí ens tens!” Estan a punt els teus propòsits, coneixes des de sempre les teves decisions.
7 Mira els assiris, satisfets de la seva força, orgullosos dels seus cavalls i cavallers, altius per la seva poderosa infanteria, refiats dels escuts i de les llances, dels arcs i de les fones. Però no saben que tu ets el Senyor que destrueixes les guerres.
8 El teu nom és “el Senyor”. Trenca la seva força amb el teu poder, esmicola la seva potència amb el teu enuig. Ells han decidit de profanar el teu santuari, d’infamar el tabernacle on reposa el teu nom gloriós i de partir a cops de mall els angles del teu altar.
9 Ja veus la seva arrogància! Descarrega sobre el seu cap la teva indignació, dóna a la meva mà de viuda la força per a executar el que he pensat.
10 Amb els meus llavis seductors fes morir l’esclau i el cabdill, el cabdill i el qui l’assisteix. Esclafa el seu orgull en mans d’una dona.