1 Ah! Com ha quedat, de deserta,la ciutat tan ben poblada!La més famosa entre els pobles,avui és una viuda.La reina de les ciutats,ara és esclava.
2 Bé prou que plora de nit,li llisca el plor per les galtes.Cap dels qui l’estimavenno ve pas a consolar-la.L’han traïda els aliats;ara li són enemics.
3 Sotmès i esclau és Judà,en pes ha estat deportat.Viu en país estrangeri no sap on reposar.Tots els qui el perseguienl’han capturat i afligit.
4 Els camins de Sió estan de dol,ja no va ningú a les festes;les places estan desolades;els sacerdots, tots gemeguen;les noies joves sospiren.Tot és amarg a Sió.
5 Els seus opressors dominen,s’hi fan ferms els enemics,perquè el Senyor l’ha afligidaper tanta infidelitat.Els seus fills, fets captius,se’n van davant l’opressor.
6 Sió, la ciutat magnífica,va perdent el seu esclat.Els governants, com uns cérvolsque no troben cap pastura,corren desfets i esgotats,encalçats pels caçadors.
7 Aquests dies de misèria i d’abandó,Jerusalem recorda les riquesesque tenia des de sempre.Es recorda del seu poblecapturat per l’enemic,sense ajuda de ningú.Quan l’han vista derrotada,els botxins se n’han burlat.