1 Sóc l’home que ha tastat el desastresota el cop furiós del Senyor.
2 Em fa caminar i m’arrossegaper llocs de foscor, sense llum.
3 Gira tot el dia contra mi,un cop i un altre, la seva mà.
4 Tinc la carn i la pell eixarreïdes,ha esmicolat tots els meus ossos.
5 M’estreny i m’envoltade turments i d’amargor.
6 M’ha confinat a les tenebresigual que els morts de temps immemorial.
7 M’ha reclòs darrere un mur; no en sortiré.Com em pesen les cadenes!
8 Fins si clamo i crido auxili,ell ofega la meva pregària.
9 M’ha barrat els camins amb carreus,m’ha amagat la bona ruta.
10 És com un ós que m’espia,com un lleó a l’aguait!
11 Ha sembrat d’esbarzers els camins,m’ha deixat sense alè, esgarrinxat.
12 Tensa l’arc mentre em crida: «No et moguis!»Sóc el blanc dels seus dards.
13 Enfonsa en els meus ronyonsles seves sagetes.
14 Sóc la riota de tot el meu poble,el tema de les seves sàtires.
15 M’atipa de plantes amargues,m’embriaga d’absenta.
16 Em fa mastegar rocs, m’esdenta.M’ha enfonsat a la cendra.
17 Senyor, m’has fet orfe de pau,he oblidat la felicitat.
18 M’he dit: «No tinc futurni esperança en el Senyor.»
19 Recordar l’abandó i la misèriaés per a mi com verí i absenta.
20 Penso i repenso un cop i un altre,i em replego dintre meu.
21 Però vull recordar aixòque em dóna nova esperança:
22 Encara som vius per l’amor del Senyor,la seva misericòrdia no s’esgota.
23 La renoves cada dia.Oh, quina fidelitat!
24 M’he dit: «El Senyor és la meva heretat.»Per això confio en ell.
25 El Senyor és bo per al qui en ell espera,per als qui el cerquen de cor.
26 És bo d’esperar en silencila salvació del Senyor.
27 És bo que l’home carregui el seu jouquan encara és jove.
28 Que resti tot sol en silenci.Quan el Senyor el corregeix,
29 que enfonsi el rostre a la pols:potser hi haurà encara esperança.
30 Que pari la galta al qui li pegai aguanti l’oprobi.
31 El Senyor no abandonaper sempre més.
32 Fa sofrir, però també es compadeixpel seu gran amor.
33 El seu cor no pretén d’afligirni vol que els homes sofreixin.
34 Quan tots els captius del paíssón esclafats i oprimits,
35 quan són violats drets humansa la presència de l’Altíssim,
36 quan es comet injustícia en un plet,el Senyor no ho veu?
37 Qui parla, i allò que diu es compleix?Qui dóna les ordres, llevat del Senyor?
38 No vénen potser de l’Altíssimgoig i desgràcia?
39 Si encara viu l’home, de què s’ha de plànyer?Pot culpar un altre dels propis mancaments?
40 Mirem quins camins hem seguit.Revisem-los, tornem al Senyor.
41 Amb el cor a les mans, supliquemal Déu que és al cel:
42 «Som infidels i ens hem revoltat,i tu no ens perdones.
43 »T’amagues darrere la fúriaper tal d’encalçar-nos.Ens mates, no tens pietat de nosaltres.
44 Amagat en els núvols,ignores la nostra pregària.
45 Has fet de nosaltres deixalla,rebuig entre els pobles.»
46 Tots aquells qui ens volen males riuen de nosaltres.
47 Terror i basarda és el nostre destí,derrota i ruïna.
48 Mars de llàgrimes em cauen dels ullsper la desfeta del meu poble.
49 Els meus ulls no paren de plorar,no poden estar-se’n,
50 fins que el Senyor, des del cel,s’inclini i ho vegi.
51 Em moro de dolor quan contemploles filles de la meva ciutat.
52 Sense motiu, els enemicsem volen caçar com un ocell.
53 Porten la meva vida al silenci del sepulcre,a sobre em posen una llosa.
54 Em passa la riuada pel damunti exclamo: «Estic perdut!»
55 T’he cridat pel teu nom, oh Senyor,des de la fossa profunda.
56 Has sentit el meu clam.Escolta el meu crit d’auxili!
57 Quan et cridava, t’has acostati m’has dit: «No tinguis por!»
58 Has pledejat a favor meu,has rescatat la meva vida.
59 Veus prou, Senyor, la injustícia que em fan:defensa el meu dret!
60 Mira com volen venjar-se,maquinen complots contra mi.
61 Has sentit, oh Senyor, els seus insultsi totes les seves conxorxes.
62 Tot el dia murmuren contra miels meus adversaris.
63 Mira com, a tort i a dret,sóc tema de les seves sàtires.
64 Retorna’ls en paga, Senyor,tot allò que m’han fet.
65 Dóna’ls un cor ofuscat:maleeix-los així!
66 Que el teu enuig, Senyor, els empaitii els esborri de sota el teu cel.