14 Em carrega les infidelitats com un jou:amb la seva mà les nuai me les carrega al coll;m’esgota les forces.El Senyor em lliura a les mans de genta qui no puc plantar cara.
15 El Senyor ha deshonrat els valentsque tenia dintre meu;ha arreplegat contra mi una multitudper destruir els meus combatents.El Senyor ha trepitjat en el cupel país de Judà.
16 És per això que ploro,els ulls se’m fonen en llàgrimes;no tinc ningú que em consoli,no tinc ningú que em conforti:he perdut tots els meus fills.L’enemic ha vençut.
17 Sió estén les mans suplicanti ningú no la consola;el Senyor envia enemicsi encercla els de Jacob.Enmig d’ells, Jerusalemfa fàstic de mirar.
18 El Senyor, bé prou que és just,però jo no l’obeïa.Escolteu-me, tots els pobles,mireu el meu dolor:els meus nois i les meves jovesse’n van captius.
19 He cridat els qui més m’estimaven,però, ai las!, m’han traït.Ancians i sacerdotscauen morts per la ciutatmentre cerquen l’alimentper a refer les seves forces.
20 Mira, Senyor, quina angoixa:se’m remouen les entranyes!Tinc el cor tot trasbalsatper haver estat tan rebel.L’espasa em pren els fills pels carrers,la mort entra a casa meva.