4 Els camins de Sió estan de dol,ja no va ningú a les festes;les places estan desolades;els sacerdots, tots gemeguen;les noies joves sospiren.Tot és amarg a Sió.
5 Els seus opressors dominen,s’hi fan ferms els enemics,perquè el Senyor l’ha afligidaper tanta infidelitat.Els seus fills, fets captius,se’n van davant l’opressor.
6 Sió, la ciutat magnífica,va perdent el seu esclat.Els governants, com uns cérvolsque no troben cap pastura,corren desfets i esgotats,encalçats pels caçadors.
7 Aquests dies de misèria i d’abandó,Jerusalem recorda les riquesesque tenia des de sempre.Es recorda del seu poblecapturat per l’enemic,sense ajuda de ningú.Quan l’han vista derrotada,els botxins se n’han burlat.
8 Ha pecat tant Jerusalemque fa fàstic de mirar.Aquells qui l’enaltien, la menyspreenavui que l’han vista nua.Ella gemega, però,i es gira d’esquena.
9 Li taca tot el vestitla sang immunda de les regles;no esperava aquesta fi,però de sobte ha caiguti ningú no la consola.«Mira, Senyor, la meva misèria;l’enemic ara em domina.»
10 Els opressors s’han emparatd’allò que ella més estimava;ara veu com els estrangersentren dins el santuari:aquells, Senyor, que no admetiesentre els teus en l’assemblea.