11 Ha sembrat d’esbarzers els camins,m’ha deixat sense alè, esgarrinxat.
12 Tensa l’arc mentre em crida: «No et moguis!»Sóc el blanc dels seus dards.
13 Enfonsa en els meus ronyonsles seves sagetes.
14 Sóc la riota de tot el meu poble,el tema de les seves sàtires.
15 M’atipa de plantes amargues,m’embriaga d’absenta.
16 Em fa mastegar rocs, m’esdenta.M’ha enfonsat a la cendra.
17 Senyor, m’has fet orfe de pau,he oblidat la felicitat.