15 M’atipa de plantes amargues,m’embriaga d’absenta.
16 Em fa mastegar rocs, m’esdenta.M’ha enfonsat a la cendra.
17 Senyor, m’has fet orfe de pau,he oblidat la felicitat.
18 M’he dit: «No tinc futurni esperança en el Senyor.»
19 Recordar l’abandó i la misèriaés per a mi com verí i absenta.
20 Penso i repenso un cop i un altre,i em replego dintre meu.
21 Però vull recordar aixòque em dóna nova esperança: