16 Em fa mastegar rocs, m’esdenta.M’ha enfonsat a la cendra.
17 Senyor, m’has fet orfe de pau,he oblidat la felicitat.
18 M’he dit: «No tinc futurni esperança en el Senyor.»
19 Recordar l’abandó i la misèriaés per a mi com verí i absenta.
20 Penso i repenso un cop i un altre,i em replego dintre meu.
21 Però vull recordar aixòque em dóna nova esperança:
22 Encara som vius per l’amor del Senyor,la seva misericòrdia no s’esgota.