10 Mans de mares amorosescouen els seus propis fills:és el seu darrer alimentmentre la ciutat s’esvaneix.
11 L’enuig del Senyor és complet,ha abocat el seu furor.Ha calat foc a Sió,l’ha consumida de soca-rel.
12 Ni els reis de la terra ni els seus habitantsno podien mai creureque l’enemic entrariaper les portes de Jerusalem.
13 Hi ha entrat pels pecats dels profetesi pels crims dels sacerdots,que havien escampat per dintre d’ellala sang dels justos.
14 Van encegats pels camins,tacats de sang.I ningú no pot tocarels seus vestits.
15 Criden: «Aparteu-vos, som impurs!Fora, fora, no ens toqueu!»Fugen errants, i els altres pobles diuen:«Que ningú no els aculli!»
16 El Senyor mateix els ha dispersat,no se’ls tornarà a mirar.Ningú no respecta els sacerdotsni té compassió dels ancians.