3 Fins i tot els xacals alleteni crien els seus cadells.Però el meu poble és una mare sense cor,com els estruços del desert.
4 Als nadons, de tanta set, se’ls encastala llengua al paladar;els infants reclamen pa,però ningú no els en llesca.
5 Els qui assaborien plats exquisitsvan sense esma per les places,els qui s’asseien en coixins escarlatess’ajauen pels femers.
6 La culpa del meu poble és més granque el pecat de Sodoma,la ciutat destruïda en un momenti no pas per cap mà d’home.
7 Els seus nobles anaven com la neu,més blancs i més pulcres que la llet;els seus ossos eren forts com el corall,les seves venes, blaves com safir.
8 Ara, però, van més negres que el sutge:ni els reconeixen quan caminen pel carrer.Se’ls encasta la pell als ossos,resseca com un tronc.
9 Més val morir per l’espasaque ser víctima de la fam;els uns defalleixen traspassats,els altres, per manca d’aliment.