1 Ai dels qui, del llit estant,planegen el mali, en fer-se clar, l’executen,abusant del poderque tenen a les mans!
2 Si desitgen camps, els roben;si volen cases, les prenen;extorsionen el cap de casai la seva família,li arrabassen l’heretat.
3 Per això diu el Senyor:«També jo, mala gent,tinc plans contra vosaltres;serà un jouque no us trauré del damunt,no podreu anar amb el cap alt,serà un temps de desastres.»
4 Aquell dia entonaranun cant de burla contra vosaltres,escarniran la complanta que diu:«Hem quedat espoliats,Déu ha repartit la terraque pertanyia al nostre poble.Com podrà restituir-nosels camps que ha repartit?»
5 Per això no tindràsqui et doni una heretaten la comunitat del Senyor.
6 «No sermonegis», em diuen,«no sermonegis d’aquesta manera;no diguis que ens caurà al damuntaquest deshonor.
7 ¿Així s’ha de parlar, fills de Jacob?¿Que potser el Senyor és impacient?¿És així com ell actua?»També jo tinc bones paraulesper al qui obra amb rectitud!
8 Però encara ahir hi havia enemicsentre la gent del meu poble:vosaltres, els qui preníeu el mantelli així us apoderàveu de l’honordels qui passen confiatsi que refusen d’anar a la guerra!
9 Arrencàveu les donesde la seva dolça llari preníeu per sempre als seus infantsl’honor que jo els donava.
10 Alceu-vos i aneu-vos-en,que no és temps de reposar.Tacats per les vostres culpes,us espera un desastre,un desastre horrorós.
11 En èxtasi inventen mentidesi diuen: «Jo profetitzoque tindreu vi i licors.»Així sermoneja aquesta gent!
12 El Senyor diu:«Jacob, jo et vull reunir tot sencer,vull aplegar la resta d’Israel;l’agruparé com les ovelles de Bosrà,com un ramatenmig de les seves pastures.Seran més nombrososque els habitants d’Edom.
13 El qui s’obre camípujarà davant d’ells.Ells també s’obriran camí,passaran la portalada i en sortiran.El seu rei passarà davant d’ells,el Senyor els precedirà.»