7 De les coixesen faré una resta escollida;de les allunyades, un poble nombrós.El Senyor serà el seu reia la muntanya de Siódes d’ara i per sempre.
8 I tu, Torre del Ramat,turó de la ciutat de Sió,recobraràs la sobirania d’abans,la reialesa de Jerusalem.»
9 Ara, doncs, per què gemegues?¿Que potser no tens reio et falta el conseller,que ara sents uns dolorscom la dona quan infanta?
10 Estremeix-te i retorça’tcom la dona quan infanta,vila de Sió:ara sortiràs de la ciutat,acamparàs al rasi arribaràs a Babilònia.Allà seràs alliberada,allà et rescatarà el Senyorde la mà dels enemics.
11 Ara s’han ajuntat contra tumoltes nacions i diuen:«Que Sió sigui profanada,que els nostres ulls s’hi rabegin!»
12 Però les nacions ignorenels plans del Senyor,no entenen els seus designis:ell les té amuntegadescom garbes a l’era.
13 Aixeca’t, doncs, i trilla,ciutat de Sió,perquè jo, el Senyor,et donaré banyes de ferroi peülles de bronzeperquè destrossis molts poblesi en consagris el botí al Senyor,les seves riquesesal sobirà de tota la terra.