5 No confieu en els companysni us refieu dels amics;guarda’t d’obrir la bocadavant la donaque dorm als teus braços.
6 Perquè el fill insultarà el pare,la filla es rebel·larà contra la mare,i la nora, contra la sogra:els enemics de cadascúseran la gent de casa seva.
7 Però jo tinc els ulls posatsen el Senyor,espero en el Déu que em salva:el meu Déu m’escoltarà.
8 No t’alegris dels meus mals,nació enemiga;si he caigut, m’aixecaré,si em trobo en la foscor,el Senyor serà la meva llum.
9 Jo, que he pecat contra el Senyor,he de suportar el seu enuig,fins que defensarà la meva causai em farà justícia.Ell em farà sortir a la llum,i jo contemplaré la seva salvació.
10 Quan la meva enemiga ho veurà,es cobrirà de vergonya,ella que em deia:«On és el Senyor, el teu Déu?»Ara els meus propis ulls la veuran:serà trepitjadacom el fang dels carrers.
11 Arriba el diade reconstruir els teus mursi d’eixamplar les teves fronteres.