6 El rei crida els seus comandants,però s’entrebanquen pel camí.Els assaltants es precipiten a la muralla,protegits sota els escuts.
7 Ara forcen les portes que donen als canals;el palau reial s’esfondra.
8 El rei és allà dret;a la reina, despullada, se l’emporten.Les seves esclaves gemeguen com colomesi es donen cops al pit.
9 Nínive era una piscina sempre plena,però ara l’aigua s’escapa.Criden: «Atureu-vos, atureu-vos!»,però ningú no torna enrere.
10 «Robeu la plata, robeu l’or!»Les riqueses de la ciutat són incomptables,hi ha tota mena d’objectes preciosos.
11 Devastació i desolació! Saqueig!A tots se’ls fon el cor,els flaquegen els genolls,senten esgarrifances per tot el cos,es tornen blancs com la cera.
12 Què se n’ha fet, del cau dels lleons?Els lleons joves s’hi criaveni, quan el lleó sortia, s’hi quedava la lleona:ningú no inquietava els cadells.