1 Ai de la ciutat sanguinària,carregada d’impostura i de rapinya,que no es cansava de caceres!
2 Espetec de fuets, estrèpit de rodes,galop de cavalls,sotracs de carros de guerra!
3 Carrega la cavalleria,brillen les espases,llampeguegen les llances.Ferits pertot arreu i munts de morts!Cadàvers incomptables,tothom hi ensopega!
4 «Nínive, la gran prostituta,que fascinaves per la bellesai per les arts de bruixeria!Ja que venies pobles prostituint-tei nacions a preu de bruixeries,
5 aquí em tens contra tu!Ho dic jo, el Senyor de l’univers.T’aixecaré la roba fins a la caraperquè et vegin nua les nacionsi els reialmes et contemplin les vergonyes.
6 Abocaré immundícies damunt teu,t’avergonyiré, et convertiré en un espectacle.
7 Tothom qui et vegi fugirà dient:“Nínive ha quedat devastada,i qui se’n compadirà?On trobarem algúque vulgui consolar-la?”»
8 ¿Et penses, Nínive, que ets millor que Tebes,ciutat situada entre els canals del Nil,pertot voltada d’aigua,amb un mar per murallaque la defensava millor que el mar mateix?
9 Etiòpia i Egipte li donaven una forçaque no tenia límits;Put i els libis eren els seus aliats.
10 Però també els tebans van ser deportats,se’ls van endur captius,i els van esclafar les criaturesa les cantonades dels carrers.Es van fer a sorts els seus prohoms,es van endur els nobles encadenats.
11 També tu, Nínive, t’embriagaràsi quedaràs eclipsada.També tu buscaràs qui et defensiper no caure en poder de l’enemic.
12 Totes les teves fortalesessón figueres plenes de fruits primerencs;quan l’arbre és sacsejat,el fruit cau a la boca del qui l’espera.
13 Dintre teu, per tropa hi ha donetes.Les portes del teu país, Nínive,s’obren de bat a bat a l’enemic:el foc ha consumit els forrellats.
14 Proveeix-te d’aigua per al setge,reforça les fortificacions:fica’t al fang, vés trepitjant l’argilai prepara el motlle dels maons.
15 Però sàpigues que allà mateix el foc et consumirà,t’exterminarà l’espasa:et devorarà com devoren les llagostes.La teva gent era incomptable com les llagostes,es multiplicava com les saltarel·les.
16 Els teus marxants eren més que les estrelles,però s’han dispersat com un vol de llagostes.
17 Els teus funcionariseren nombrosos com saltamartins,i els qui duien l’administracióeren com la plaga de llagostesque s’atura sobre les tanquesen dies de fred.Però, quan surt el sol, es disperseni ni es coneix el lloc on eren.
18 Els teus governadors,rei d’Assíria,s’han adormit.Els teus comandantsjeuen immòbils.El teu exèrcit s’ha dispersat per les muntanyesi no hi ha qui l’aplegui.
19 La teva ruïna no té remei,la teva ferida és oberta.Tots els qui en sentiran parlaraplaudiran el teu desastre.Perquè la teva maldat,¿qui no l’ha soferta dia rere dia?