11 També tu, Nínive, t’embriagaràsi quedaràs eclipsada.També tu buscaràs qui et defensiper no caure en poder de l’enemic.
12 Totes les teves fortalesessón figueres plenes de fruits primerencs;quan l’arbre és sacsejat,el fruit cau a la boca del qui l’espera.
13 Dintre teu, per tropa hi ha donetes.Les portes del teu país, Nínive,s’obren de bat a bat a l’enemic:el foc ha consumit els forrellats.
14 Proveeix-te d’aigua per al setge,reforça les fortificacions:fica’t al fang, vés trepitjant l’argilai prepara el motlle dels maons.
15 Però sàpigues que allà mateix el foc et consumirà,t’exterminarà l’espasa:et devorarà com devoren les llagostes.La teva gent era incomptable com les llagostes,es multiplicava com les saltarel·les.
16 Els teus marxants eren més que les estrelles,però s’han dispersat com un vol de llagostes.
17 Els teus funcionariseren nombrosos com saltamartins,i els qui duien l’administracióeren com la plaga de llagostesque s’atura sobre les tanquesen dies de fred.Però, quan surt el sol, es disperseni ni es coneix el lloc on eren.