1 El poble començà a queixar-se amargament al Senyor de les seves penalitats. Ell ho va sentir i s’abrandà la seva indignació; llavors els envià un gran foc que va incendiar i consumir un dels extrems del campament.
2 El poble va clamar a Moisès, que pregà al Senyor pel poble, i el foc es va apagar.
3 Aquell lloc fou designat amb el nom de Taberà (que vol dir «incendi»), perquè allí el Senyor va incendiar el campament.
4 La munió de gent que anava amb els israelites desitjava més menjar; també els israelites es planyien amb ells i deien: «Qui ens pogués donar carn!
5 Com recordem el peix que per no res menjàvem a Egipte, i els cogombres, els melons, els porros, les cebes i els alls!
6 Però ara estem decaiguts; aquí no hi ha res, no veiem més que el mannà.»