1 Quan Israel vivia a Xitim, els homes van llançar-se a cometre actes libidinosos amb dones de Moab.
2 Elles invitaven el poble als sacrificis que oferien als seus déus, i els israelites prenien part en aquests àpats sagrats i adoraven els déus dels moabites.
3 Els israelites es van sotmetre al déu Baal de Peor i el Senyor s’indignà contra Israel.
4 El Senyor va dir a Moisès:– Pren tots els caps del poble i fes-los penjar davant el Senyor, de cara al sol. Així s’apartarà d’Israel la meva forta indignació.
5 Llavors Moisès va donar aquesta ordre als jutges d’Israel:– Que cadascú de vosaltres mati aquells dels seus que s’hagin sotmès al déu Baal de Peor.
6 En aquell moment un israelita va portar una madianita enmig dels seus germans, a la vista de Moisès i de tota la comunitat dels israelites que ploraven a l’entrada de la tenda del trobament.
7 En veure-ho, el sacerdot Pinhàs, fill d’Eleazar i nét d’Aaron, es va aixecar d’enmig de la comunitat, agafà una llança,
8 entrà darrere aquell israelita fins a l’alcova i allí va traspassar el ventre de tots dos, l’israelita i la dona. Llavors va cessar l’epidèmia entre els israelites.
9 El nombre de víctimes d’aquella mortaldat havia estat de vint-i-quatre mil.
10 Després el Senyor va parlar a Moisès. Li digué:
11 – El sacerdot Pinhàs, fill d’Eleazar i nét d’Aaron, amb el seu zel per mi ha fet que s’apaivagués la meva indignació contra els israelites; per això la meva ge-losia no els ha exterminat.
12 Comunica-li, doncs, que jo faig amb ell una aliança de pau:
13 amb aquesta aliança li concedeixo perpètuament el sacerdoci, a ell i als seus descendents, perquè s’ha encès de zel per mi, pel seu Déu, i ha expiat la culpa dels israelites.
14 L’israelita mort amb la madianita es deia Zimrí, i era fill de Salú i membre principal d’un dels llinatges de la tribu de Simeó.
15 La dona madianita morta es deia Cozbí i era filla de Sur, cap de família d’un llinatge de Madian.
16 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
17 – Ataqueu els madianites i derroteu-los!
18 Ells us han atacat amb la seva perfídia, seduint-vos amb els ritus de Peor i valent-se de Cozbí, filla d’un cap de Madian i compatriota d’ells, morta el dia de l’epidèmia provocada per la culpa de Peor.
19 Després d’aquella mortaldat,