11 i digué al Senyor:– Jo sóc el teu servent: per què em maltractes? Per què no em concedeixes el teu favor i em carregues amb el pes de tot aquest poble?
12 Que potser sóc jo qui l’he concebut o l’he infantat, perquè em diguis: “Porta’l al pit, com una dida la criatura, cap al país que vaig prometre als seus pares”?
13 D’on trauré carn per a repartir-la a tot aquest poble que em ve planyent-se i exigint-me que li’n doni per menjar?
14 Jo no puc portar tot sol la càrrega de tot aquest poble: és superior a les meves forces.
15 Si m’has de tractar d’aquesta manera, més val que em facis morir. Concedeix-me aquest favor i no hauré de veure més la meva dissort.
16 El Senyor respongué a Moisès:– Reuneix-me setanta homes dels ancians d’Israel que tinguis realment com a ancians i capdavanters del poble; porta’ls a la tenda del trobament i que es quedin allí amb tu.
17 Jo baixaré i parlaré amb tu, i els infondré una part de l’esperit que tu tens. Ells podran ajudar-te a portar la càrrega del poble i no l’hauràs de portar tu tot sol.