12 Els faré morir de pesta i els privaré de l’heretat. I de tu faré un poble més gran i més nombrós que no pas ells.
13 Moisès va replicar al Senyor:– Els egipcis saben que tu, amb el teu poder, has fet sortir aquest poble del seu país,
14 i ho han dit als habitants d’aquesta terra. Tots han sentit a dir que tu, Senyor, acompanyes aquest poble i t’hi mostres cara a cara; que el teu núvol reposa damunt d’ells, que de dia camines davant d’ells en una columna de núvol i de nit en una columna de foc.
15 Si ara fas morir d’un cop tot aquest poble, les nacions que en sentiran parlar diran:
16 “El Senyor no era capaç de fer entrar aquest poble al país que havia promès; per això els ha fet morir al desert.”
17 Ara, doncs, et suplico, Senyor, que despleguis el teu gran poder. Tu has dit:
18 “Jo sóc el Senyor, lent per al càstig i ric en l’amor. Perdono les culpes i les faltes, però no tinc el culpable per innocent: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació.”