25 Moisès, seguit pels ancians d’Israel, va anar on eren Datan i Abiron.
26 Allà digué a la comunitat:– Aparteu-vos de les tendes d’aquests homes malvats, no toqueu res que sigui seu, no fos cas que us perdéssiu vosaltres amb ells per tots els seus pecats.
27 Ells es van allunyar dels voltants del lloc on residien Corè, Datan i Abiron.Datan i Abiron havien sortit fora, i s’estaven a l’entrada de les seves tendes amb les seves dones, els seus fills i les criatures.
28 Llavors Moisès va dir:– Aquest serà el senyal que és el Senyor qui m’ha enviat a fer tot el que he fet, i que no sóc jo qui ho ha volgut així.
29 Si aquesta gent mor de mort natural, seguint el destí comú a tots els homes, és que el Senyor no m’ha enviat.
30 Però si el Senyor fa un gran prodigi, si la terra s’obre, els engoleix amb tot el que tenen i baixen vius al país dels morts, sabreu que aquests homes han menyspreat el Senyor.
31 Tot just Moisès acabava de parlar, quan la terra s’esberlà sota els peus d’ells.