28 Llavors Moisès va dir:– Aquest serà el senyal que és el Senyor qui m’ha enviat a fer tot el que he fet, i que no sóc jo qui ho ha volgut així.
29 Si aquesta gent mor de mort natural, seguint el destí comú a tots els homes, és que el Senyor no m’ha enviat.
30 Però si el Senyor fa un gran prodigi, si la terra s’obre, els engoleix amb tot el que tenen i baixen vius al país dels morts, sabreu que aquests homes han menyspreat el Senyor.
31 Tot just Moisès acabava de parlar, quan la terra s’esberlà sota els peus d’ells.
32 La terra es va obrir i els engolí amb les seves famílies, amb tots els homes de Corè i tots els seus béns.
33 Van baixar de viu en viu al país dels morts amb tot el que tenien. La terra es va cloure damunt d’ells i desaparegueren d’enmig de la comunitat.
34 En sentir els seus crits, tots els israelites que eren allà presents van fugir, tement que la terra els engolís.