14 Des de Cadeix, Moisès va enviar missatgers al rei d’Edom per dir-li:– Això et demanen els teus germans israelites: Tu ja saps tots els sofriments que hem passat.
15 Els nostres pares van baixar a Egipte, i allà hem viscut molts anys. Però els egipcis ens maltractaven, tal com ja havien fet amb els nostres pares.
16 Nosaltres vam clamar al Senyor i ell va escoltar el nostre clam, i envià un àngel que ens va fer sortir d’Egipte. Ara som a Cadeix, població tocant al teu territori.
17 Et demanem, doncs, que ens deixis passar pel teu país. No travessarem ni camps ni vinyes, ni beurem aigua dels pous. Seguirem el camí ral sense desviar-nos ni a dreta ni a esquerra, fins que haurem travessat el teu territori.
18 Però els d’Edom van respondre:– No passareu pel nostre país. Si ho feu, us barrarem el pas espasa en mà.
19 Els israelites van insistir:– Anirem pel camí fressat i, en cas que nosaltres o el nostre bestiar beguem de la vostra aigua, us la pagarem. Us demanem tan sols que ens deixeu passar.
20 Els d’Edom van respondre:– No passareu!I els van barrar el pas amb un gran exèrcit ben armat.