2 Balac, fill de Sipor, va veure tot el que Israel havia fet amb els amorreus.
3 Els moabites s’alarmaren davant aquell poble tan nombrós, i tots tremolaven només de veure els israelites.
4 Anaren a trobar els ancians de Madian i els van dir:– Ara aquesta munió de gent esbrostarà tots els nostres termes, com un bou esbrosta l’herba del camp.En aquell temps, el rei de Moab era Balac, fill de Sipor.
5 Balac va enviar missatgers per cridar Balaam, fill de Beor, que vivia a Petor, vora el riu, en el seu país d’origen. Li duien aquest missatge:– Mira, un poble ha sortit d’Egipte i ha cobert tot el país, i ara s’ha establert davant les meves fronteres.
6 Et prego, doncs, que vinguis i em maleeixis aquest poble, perquè és més poderós que no pas jo. Potser així el podré derrotar i el foragitaré d’aquesta terra. Jo sé que el qui tu beneeixes queda beneït, i el qui tu maleeixes queda maleït.
7 Els ancians de Moab i els de Madian es van posar en camí proveïts de presents per a retribuir a Balaam els seus vaticinis. Arribats on era Balaam, li van transmetre la petició de Balac.
8 Balaam els respongué:– Passeu aquí la nit, i demà us donaré la resposta que el Senyor m’haurà comunicat.Els dignataris de Moab es van quedar amb Balaam.