26 L’àngel del Senyor va passar de nou al davant i se situà en un lloc del camí on no hi havia espai per a apartar-se ni a dreta ni a esquerra.
27 Quan la somera va veure l’àngel del Senyor, s’aclofà sota Balaam. Ell, enfurismat, es posà a bastonejar-la.
28 Llavors el Senyor va fer que la somera parlés. La somera digué a Balaam:– Què t’he fet perquè em peguis per tercera vegada?
29 Balaam li va respondre:– T’estàs burlant de mi. Tant de bo que tingués a mà una espasa! Ara mateix et mataria.
30 La somera li va replicar:– Sóc la teva somera, la que tu has muntat tota la vida. ¿Tinc per costum de comportar-me així?Ell respongué:– No.
31 En aquell instant, el Senyor va obrir els ulls a Balaam, que veié l’àngel del Senyor plantat al mig del camí, amb l’espasa desembeinada a la mà. Balaam es va agenollar i es prosternà fins a tocar a terra amb el front.
32 L’àngel del Senyor li digué:– Per què has bastonejat tres vegades la teva somera? Sóc jo qui he sortit per acusar-te. Has de saber que aquest viatge teu va desencaminat.