3 Després Balaam va dir a Balac:– Queda’t dret al costat dels holocaustos que has ofert, mentre jo me’n vaig més enllà a esperar si el Senyor ve a trobar-me. Jo et faré saber tot el que ell em reveli.Balaam es va retirar tot sol.
4 Quan Déu anà a trobar Balaam, Balaam li digué:– He fet erigir set altars i he ofert un toro i un moltó a cada altar.
5 Llavors el Senyor va posar als llavis de Balaam les paraules que havia de pronunciar, i li digué:– Torna-te’n al lloc on és Balac i parla tal com jo t’he dit.
6 Balaam va tornar-hi i trobà Balac dret al costat dels holocaustos que havia ofert, amb tots els dignataris de Moab.
7 Llavors Balaam va pronunciar el seu vaticini:«Balac em crida del país dels arameus,de les serres d’orientem crida el rei de Moab:“Vine, em diu, maleeix-me Jacob!Vine, em diu, amenaça’m Israel!”
8 ¿Puc maleir el qui Déu no maleeix,puc amenaçarel qui el Senyor no amenaça?
9 Des del cim rocós jo els veig,els miro de dalt els tossals.Vet aquí un poble que habita a part,no és comptat entre les altres nacions.