9 Van pujar fins a la vall d’Eixcol i, després de recórrer el país, van desanimar els israelites i els dissuadiren d’entrar al país que el Senyor els donava.
10 Per això aquell dia el Senyor es va indignar i va jurar:
11 “Els homes de vint anys en amunt que han sortit d’Egipte no veuran el país que jo havia promès a Abraham, a Isaac i a Jacob, perquè no m’han seguit fidelment.
12 Hi entraran tan sols Caleb, fill de Jefunnè, del clan de Quenaz, i Josuè, fill de Nun, que s’han mantingut fidels a mi, el Senyor.”
13 El Senyor, doncs, es va encendre d’indignació contra els israelites, i els féu anar errants pel desert durant quaranta anys fins que desaparegué tota aquella generació que amb el seu comportament havia ofès el Senyor.
14 I ara vosaltres, raça de pecadors, preneu el relleu dels vostres pares, per atiar encara més l’enuig del Senyor contra Israel.
15 Perquè, si deixeu de seguir-lo, ell allargarà l’estada d’Israel al desert, i vosaltres haureu provocat la destrucció de tot aquest poble.