6 Durant el temps de la seva consagració al Senyor, no es podrà acostar a cap cadàver,
7 ni que sigui el del seu pare o el de la seva mare, o el d’algun germà o germana; aquella persona no es farà impura amb el contacte dels seus cadàvers, ja que porta al cap el distintiu de la consagració al seu Déu.
8 Tot el temps que duri el seu vot de nazireat serà una persona consagrada al Senyor.
9 »Si algú es mor de sobte vora aquesta persona i deixa en estat d’impuresa ritual la consagració del seu cap, se l’haurà de rapar quan es compleixin set dies, és a dir, el dia de la seva purificació.
10 L’endemà, el dia vuitè, portarà dues tórtores o dos colomins al sacerdot, a l’entrada de la tenda del trobament.
11 El sacerdot oferirà un dels ocells com a sacrifici pel pecat, i oferirà l’altre en holocaust. Així farà el ritu d’expiació de la falta que ha comès entrant en contacte amb un cadàver, i la persona consagrada quedarà purificada ritualment. Aquell mateix dia tornarà a consagrar-se i es deixarà créixer els cabells.
12 Llavors començarà de nou el període de la seva consagració al Senyor i oferirà un anyell d’un any en sacrifici de reparació de la falta. El temps anterior no comptarà, perquè el signe de la seva consagració havia quedat impur.