9 Llavors el Senyor va parlar a Moisès. Li digué:
10 – Comunica això als israelites: «Si un de vosaltres o dels vostres descendents es troba en estat d’impuresa ritual pel contacte amb un cadàver, o si per causa d’un viatge es troba lluny, també podrà celebrar la Pasqua del Senyor.
11 Però aquests la celebraran el dia catorze del mes segon, al capvespre. Menjaran l’anyell amb pa sense llevat i amb herbes amargues.
12 No en podran guardar gens per a l’endemà ni trencaran cap os de l’anyell. Celebraran la Pasqua complint tot el seu ritual.
13 Però el qui estigui pur i no es trobi de viatge, si deixa de celebrar-la, serà exclòs del poble d’Israel. No ha presentat la seva ofrena al Senyor el dia assenyalat, i per això haurà de portar la seva culpa.
14 Els estrangers que visquin entre vosaltres i vulguin celebrar la Pasqua del Senyor, l’hauran de celebrar seguint les prescripcions i tot el ritual. El ritual és el mateix, tant per als estrangers com per als nadius.»
15 El dia que va ser erigit el tabernacle, el núvol el cobrí; cobrí la tenda de l’aliança. Al capvespre, el núvol apareixia damunt el tabernacle com la resplendor d’un foc, fins al matí.