22 «Fins quan els ignorants preferireu la ignorància,els insolents allargareu la insolència,els beneits refusareu el coneixement?
23 Feu cas de la meva exhortació:vull escampar el meu esperit damunt vostrei fer-vos entendre les meves paraules.
24 Jo cridava i heu fet el sord,estenia la mà i no heu parat atenció:
25 tant se us en dóna, dels meus consells,i no feu cas de la meva exhortació.
26 Però quan us toqui la desgràcia seré jo qui riurà,jo, qui escarnirà quan us agafi el pànic.
27 Sí, quan us agafi el pànic com un temporal,quan la desgràcia us envesteixi com una tempestai l’angoixa i l’aflicció us caiguin al damunt,
28 em cridareu i no respondré,em cercareu i no em trobareu.