1 El vi és descarat, la beguda engresca;qui hi perd la xaveta no posarà mai seny.
2 Rugit de lleó, la ira del rei;a qui l’enfurisma li va la vida.
3 Retirar-se d’una disputa honora;el neci sempre s’hi embolica.
4 A la tardor el gandul no vol llaurar,però a la sega buscarà i no trobarà res.
5 Aigua profunda és la intenció de l’home:el qui és sagaç l’arriba a pouar.
6 Molts es vanten de ser gent lleial;però un home de confiança, qui el trobarà?
7 El just mena una vida honrada:feliços els fills que deixarà!
8 El rei, quan seu al tribunal,destria el mal d’un cop d’ull.
9 ¿Qui pot dir que té el cor net,que és pur del pecat?
10 Doble pes i doble mesura:el Senyor detesta una cosa i l’altra.
11 El jove deixa entreveure en el seu fersi el seu obrar és pur i honrat.
12 L’orella hi sent, l’ull hi veu:tots dos els ha fet el Senyor.
13 No dormis massa, que t’empobriràs;obre bé els ulls i tindràs pa de sobra.
14 «No val res, no val res!», diu el comprador,i després se’n va tot fregant-se les mans.
15 L’or i els corals abunden,però un parlar entenimentat no es troba.
16 Accepta el mantell d’un foraster que el té empenyorati després empenyora’l a favor d’un desconegut.
17 Entra molt bé el pa robat,però després la boca s’omple d’arena.
18 Sospesa els teus projectes i assegura-te’n;si has de fer la guerra, calcula bé.
19 El xafarder tot ho xerra;no tinguis tractes amb el bocamoll.
20 Al qui maleeix pare i marese li apagarà la llàntia enmig de la foscor.
21 Fortuna que de cop comença a créixerno tindrà un final beneït.
22 No diguis: «Tornaré mal per mal!»Confia en el Senyor i ell et salvarà.
23 El Senyor detesta els pesos falsos:no és bo de fer trampa amb les balances.
24 El Senyor dirigeix els passos de l’home;perquè l’home, com podria saber on va?
25 És un parany fer prometences sense soltai després haver-se’n de desdir.
26 Un rei savi esventa els malvatsi els fa passar el corró pel damunt.
27 La llàntia del Senyor és l’alè que ha infós en l’home:li ressegueix els racons més íntims.
28 L’amor fidel protegeix el rei,la misericòrdia aferma el seu tron.
29 La força és l’honor dels joves;els cabells blancs, la glòria dels vells.