7 Qui està tip, la mel i tot menysprea;l’afamat troba dolç el que és amarg.
8 Com ocell que deixa el niu,l’home que se’n va del seu país.
9 El perfum i l’encens alegren el cor;la tendresa de l’amic val més que el propi parer.
10 No abandonis el teu amic ni l’amic del teu pare.En la desgràcia no corris a casa del teu germà:val més un veí a prop que un germà lluny.
11 Sigues sensat, fill meu: el meu cor s’alegrarài podré tapar la boca als qui m’ultratgen.
12 L’astut veu venir la maldat amagada,però l’incaut continua enllà i ho paga car.
13 Accepta el mantell d’un foraster que el té empenyorat,i després empenyora’l a favor d’un desconegut.