3 Però un home dolent, cec d’ira, es va apartar de la Saviesa i es perdé a si mateix amb la seva ràbia fratricida.
4 I quan per culpa d’ell el diluvi va inundar la terra, la Saviesa la va salvar una altra vegada, guiant el just sobre l’aigua en una vulgar embarcació.
5 Després, quan les nacions es posaren d’acord per a fer el mal i foren dutes a la confusió, la Saviesa va trobar un home just, el va guardar irreprensible i el va fer fort, malgrat la tendresa que sentia pel seu fill.
6 Igualment, mentre morien els pecadors, la Saviesa salvava el just fugitiu del foc que plovia sobre les cinc ciutats.
7 Resten encara com a testimonis de la seva maldat una terra erma i fumejant, unes plantes amb uns fruits que les estacions no fan madurar, i una columna de sal dreçada com a monument perenne d’una persona que no va creure.
8 Els qui van prescindir de la Saviesa sofriren un doble mal: esdevingueren incapaços de conèixer el bé i, a més, van deixar a la posteritat un record de la seva niciesa, que no els permet ni tan sols dissimular les seves faltes.
9 En canvi, la Saviesa va salvar de la desgràcia els seus servidors.