1 Però tu, Déu nostre, ets bo i fidel, ets pacient i governes l’univers amb misericòrdia.
2 Encara que pequem, continuem essent teus i reconeixem el teu poder; però no pecarem, sabent que ens comptes entre els qui et pertanyen!
3 Conèixer-te porta a ser plenament just, reconèixer la teva sobirania és l’arrel de la immortalitat.
4 Els invents perversos de l’enginy humà no ens han pas esgarriat, ni tampoc el treball estèril dels pintors d’imatges il·lusòries amb les seves figures empastifades de colors bigarrats.
5 Els insensats s’apassionen contemplant-les, i es deleixen per la forma inerta d’una imatge sense vida.
6 Els qui fabriquen els ídols i els qui s’hi interessen o els adoren, s’enamoren del mal i es fan mereixedors de les vanes esperances que dels ídols es poden esperar.
7 Un terrisser pasta laboriosament l’argila tova i modela peces de tota mena per al nostre servei. Del mateix fang modela els objectes destinats a usos nobles i els destinats a usos ordinaris: els fa tots de la mateixa manera. I és ell qui determina la utilitat de cada un.
8 Doncs bé, aquest terrisser –malaguanyada feina!– modela del fang un déu que és pura il·lusió: l’ha modelat aquest home que, tot just nascut de la terra, tornarà a la terra d’on va ser tret quan li reclamin la vida que li han prestat.
9 En comptes de pensar que ha de morir i que té una vida curta, ell emula els orfebres i els argenters, imita els qui treballen el bronze i es vanta de modelar còpies sense valor.
10 El seu cor és cendra i prou; allò que espera val menys que el fang; la seva vida, menys que l’argila.
11 Perquè desconeix aquell qui l’ha modelat, li ha insuflat una ànima activa i li ha infós un alè que fa viure.
12 Aquest home es pren la vida com un joc, l’existència com una fira per a fer diners. El que cal, diu ell, és fer negoci amb tot, ni que sigui amb una cosa dolenta.
13 Per això sap millor que ningú que peca, quan de la mateixa argila fabrica objectes trencadissos o estàtues dels déus.
14 Els enemics que oprimien el teu poble eren tots més insensats i infeliços que una criatura.
15 Prenien com a déus tots els ídols dels pagans: uns ídols amb uns ulls incapaços de veure-hi, amb un nas que no aspira, amb orelles que no hi senten, amb els dits de les mans que no palpen i amb uns peus que no saben caminar.
16 Els va fer un home qualsevol, els va modelar un que té la vida prestada. Ara bé, no hi ha cap home capaç de modelar un déu a imatge seva.
17 És un mortal, i amb les seves mans pecadores només pot fabricar obres mortes. Ell val més que els objectes que adora, perquè ell almenys viu, mentre que aquests objectes ni han viscut ni viuran mai.
18 Aquella gent adora els animals més repugnants, que, comparats amb els altres, són els més estúpids de tots.
19 Veient-los, no s’aprecia res de la bellesa que captiva en altres animals: realment no han estat objecte de l’aprovació i benedicció de Déu.